Reivindicant Pahissa

FG0027141
El compositor Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 1880 – Buenos Aires, 1969) és una de les grans figures de la música del segle XX, i la seva obra forma part del patrimoni musical català.

El conflicte bèl·lic del 1936-39 i el seu fatal desenllaç el va abocar a marxar a l’exili a Buenos Aires, ciutat on va morir el 1969. Com ja sabem, aquella ruptura traumàtica de la vida civil i cultural deguda a la guerra i a la posterior dictadura va acabar en la diàspora de molts dels nostres artistes, compromesos amb el país i amb la República.

Actualment, l’obra de Jaume Pahissa roman en un immerescut semioblit. Les seves magnífiques obres simfòniques i operistiques, que van ser estrenades amb gran èxit durant el primer terç del segle XX al Liceu i als principals escenaris de Catalunya, no han tornat a ser interpretades.

Les seves despulles, així com les partitures originals i els objectes que el van acompanyar durant les darreres dècades de la seva vida a l’Argentina, es troben a Buenos Aires.

L’objectiu d’aquest web és contribuir a reivindicar la figura del compositor i divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.

A les entrades que trobareu tot seguit, les persones que us interesseu per la vida i l’obra del mestre podeu fer-vos a la idea de la importància que va tenir en la seva època.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Café catalán en El Querandí”

Article sobre la comunitat catalana a l’Argentina, on va ser molt important des del segle XIX. Exiliats i repatriats,  intel∙lectuals, artistes, periodistes i editors que van arribar a Buenos Aires des de diferents llocs de l’exili republicà  com Jaume Pahissa acostumaven a reunir-se al cafè El Querandí . (Font: “La Vanguadia”, 1 de juny de 2019.)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La “Cançó del somni”, interpretada al Palau de la Música Catalana, 2016

Composta a l’Argentina i dedicada als expatriats, la Cançó del somni de Jaume Pahissa es va interpretar per primera vegada el 1942 a Buenos Aires, durant els primers Jocs Florals a l’exili. El manuscrit va caure en l’oblit fins que la filla de Pahissa el va fer arribar a un alumne de l’actual director de l’Orfeó Gracienc, Poire Vallvé. El 18 de juliol de 2016 va interpretar-se per primer cop a Catalunya, al Palau de la Música Catalana, en l’acte inaugural de la commemoració dels 80 anys del cop d’estat contra la República i l’inici de la Guerra Civil. La cançó la van interpretar l’ Orfeó Gracienc, la Coral Càrmina i Helena Miquel dirigits per Poire Vallvé. (Font: https://www.facebook.com/watch/?v=513890155486633)

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El concert més llarg de la història

(Font: https://www.lavanguardia.com/encatala/20160717/403269006730/el-concert-mes-llarg-de-la-historia.html)

El 18 de juliol de 1936 Pau Casals assaja la ‘ Novena’ de Beethoven al Palau per obrir l’ Olimpíada Popular. El concert torna 80 anys després

Elianne Ros, Barcelona

18 de juliol del 1936. Palau de la Música Catalana. Pau Casals dirigeix la seva orquestra i l’ Orfeó Gracienc. Interpreten, sense públic, l’últim moviment de la Novena de Beethoven mentre als carrers s’aixequen les barricades. L’inici de la guerra civil espanyola obliga a suspendre el concert d’obertura de les Olimpíada Popular previst per a l’endemà.

18 de juliol del 2016. Palau de la Música Catalana. L’ Orfeó Gracienc entona les mateixes notes de l’ Himne de l’amb el pati de butaques atapeït mentre Síria es dessagna després de més de cinc anys de guerra civil.

Uns 4,8 milions de refugiats sirians esperen que Europa els allargui la mà, aliens al concert amb què, demà, arrenquen els actes de commemoració dels 80 anys de l’inici de la batalla fratricida en què es van perdre més de 200.000 vides i 450.000 persones van marxar a l’exili. Tot i que simbòlicament hi seran presents. “Volem fer memòria col·lectivament. Han passat 80 anys, però les guerres no s’han acabat. Milions de persones pateixen avui el que es va patir aquí”, va recordar el conseller d’ Afers Exteriors, Raül Romeva, a la presentació d’un programa de “dimensió internacional”.

L’acte del Palau també ret tribut a Pau Casals i a uns músics el coratge dels quals en moments extremament difícils continua sent una lliçó moral. Aquell 18 de juliol del 1936 es va fer al Palau l’últim assaig per al concert d’obertura de l’ Olimpíada Popular de Barcelona, esdeveniment esportiu d’oposició als Jocs Olímpics de Hitler a Berlín, que havia de tenir lloc el 19 al Teatre Grec de Montjuïc. Casals va estar a punt de no arribar-hi. Segons explica a les seves memòries el llavors director de l’Orfeó Gracienc, Joan Balcells, al matí va rebre una trucada que li anunciava que l’assaig quedava suspès perquè el mestre no es podia desplaçar des de Sant Salvador –el barri marítim del Vendrell on tenia casa seva– a causa de la presència d’ elements armats a la carretera. Els trens tampoc no funcionaven. Al cap de poca estona, li van comunicar que Casals anava cap a Barcelona. “Llavors, com vam poder, ho vam comunicar als orfeonistes, malgrat que no sabíem com evolucionarien les coses. No hi van anar tots, però sí una bona part”, escriu Balcells. Segons la versió del director, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, va ser qui ho va anunciar: “Les forces del Marroc s’han alçat i tot és molt greu (…), per tant, hem decidit suprimir l’assaig i la sessió del Teatre Grec”. A les biografies de Casals a càrrec d’Albert G. Kahn i Josep M. Corredor se cita un emissari de la Generalitat. Casals recorda a Kahn que, cinc anys abans, havia dirigit la Novena simfonia a Montjuïc per celebrar la proclamació de la República i que ho havia de tornar a fer en una cerimònia oficial titulada Celebració per la . La guerra ho va truncar tot. “No oblidaré mai aquell dia”, diu Casals.

Pau Casals dirigint la seva orquestra al Palau de la Música el 1934
Pau Casals dirigint la seva orquestra al Palau de la Música el 1934 (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Aquest és el seu relat commovedor: “Quan el cor estava a punt de pujar a l’escenari un home va entrar corrent a la sala. Em va donar un sobre i, sense respiració, em va dir: ‘És del ministre Gassol. S’espera un alçament a la ciutat d’un moment a l’altre’. (…) En veu alta vaig llegir el missatge a l’orquestra i al cor i vaig dir: ‘Estimats amics, no sé quan tornarem a estar junts. Com un adéu de cada un als altres, podem tocar el final?’. I van contestar: ‘Sí, toquem el final!’ L’orquestra va tocar i el cor va cantar com no ho havia fet mai. Les llàgrimes no em deixaven veure les notes. M’acomiadava dels meus amics, eren com la meva família”.

Per a la cèlebre solista Conxita Badia, seria la seva última interpretació abans de la guerra. El mestre descriu a Corredor els seus sentiments mentre el cor entonava “tots els homes es juren germans allà on estens les teves suaus ales”: “Quin contrast! Nosaltres cantàvem l’himne immortal a la germandat mentre als carrers de Barcelona –i altres ciutats– es preparava una lluita fratricida, que havia de sumir en el dol centenars de milers de famílies espanyoles”. I afegeix: “Aquella nit, quan tornava amb cotxe a Sant Salvador, amb l’angoixa davant la tragèdia imminent, vaig fer la promesa de dirigir la Novena a Barcelona i Madrid tan aviat com ressorgís la concòrdia”. No va poder tornar mai. “Casals no es va recuperar mai, la guerra va fer que se n’anés en orris el projecte de quedar-se al seu país dirigint l’orquestra que va fundar amb l’ajuda de mecenes privats”, destaca la directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester.

Vuit dècades més tard, els versos de Schiller tornaran a sonar al Palau de la Música –fa deu anys, amb motiu del 70è aniversari, es van entonar al Teatre Grec– en record d’aquell trist assaig que, d’alguna manera, s’ha convertit en el concert més llarg de la història. Si en l’acte d’obertura de l’ Olimpíada Popular hi havia prevista la retransmissió a tot el món d’un missatge de pau, traduït a set idiomes, en el de demà s’incorpora al programa la Cançó, composta per Jaume Pahissa a l’Argentina i dedicada als expatriats. Es va interpretar per primera vegada el 1942 a Buenos Aires, durant els primers Jocs Florals de l’exili. Per primera vegada es cantarà a Catalunya. El manuscrit va caure en l’oblit fins que la filla de Pahissa ho va fer arribar a un alumne de l’actual director de l’ Orfeó Gracienc, Poire Vallvé.

“Aquest també és un homenatge a les persones que van mantenir el moviment coral malgrat la repressió. La seu social de l’ Orfeó va ser presa per la Falange i l’ arxiu, destruït i venut, però al cap d’un any va tornar a tenir 160 cantaires”, subratlla Vallvé. El director també ho viu com un acte que “connecta la història” amb el drama actual dels refugiats.

Abans de marxar a l’exili, el gener del 1939, Casals en va acollir uns quants a Sant Salvador. El seu últim concert a Espanya va tenir lloc el 19 d’octubre del 1938, quan les forces nacionals s’acostaven a Barcelona. Casals va fer un concert al Liceu per a la Societat d’ Ajuda Infantil. Va ser l’últim que va dirigir a Espanya. A la seva biografia sobre el mestre, Robert Baldock explica: “Durant un assaig hi va haver un atac aeri i els músics van haver de buscar empara precipitadament. Quan va acabar, Casals va agafar el violoncel i va començar una suite de Bach fins que els músics van estar a punt per continuar”.

En aquell mateix concert Casals va llançar un missatge premonitori al món: “No cometeu el crim de deixar que assassinin la República. Si permeteu que Hitler guanyi a Espanya, sereu les pròximes víctimes de la seva bogeria. La guerra s’estendrà per tot Europa, pel món sencer. Veniu a ajudar el nostre poble”.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

“En busca de una escuela de ópera catalana“

Rescatem el programa de Radio Clásica de RNE, emès el 24 de febrer de 2013: “En busca de una escuela de ópera catalana: las aportaciones de Felip Pedrell, Jaume Pahissa, y Joan Manén. El sueño noucentista de Toldrà y Josep Carner: El giravolt de maig.”

Contingut musical de l’àudio:
PEDRELL: Els pirineus: aria (5’35”). J. Martín-Royo (ba.), Orq. Sinf. del Gran Teatro del Liceu. Dir.: J. Vicent. PAHISSA: Gala Placidia: aria (3’46”). J. Martín-Royo. C.M. J.MANÉN: (Neró i Acté: aria (6’54”), J. Martín-Royo. C.M. El giravolt de maig (selec.), N. Rial, M. Martins, D. Alegret, J. Cabero, J. Marín-Royo, S. Palatchi. OBC. Dir.: A. Ros Marbá. Harmoni Mundi-Centro Robet Gerhard.

Cap al minut 9:25 podem escoltar la romança de Gal·la Placídia “Des de la infància mos pares he perdut”, de Jaume Pahissa

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’estrena de “Parsifal” al Liceu el 31 de desembre de 1913

Recuperem el programa de Catalunya Ràdio sobre l’estrena de “Parsifal” de Richard Wagner al Liceu el 31 de desembre de 1913: http://www.catradio.cat/reproductor/514780.

Sota aquestes línies, anunci de la representació que es va fer el 15 de gener de 1914.

1913_parsifal

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Més decorats de “La princesa Margarida” al Liceu

LaPrincesaMargaridaLiceu2 LaPrincesaMargaridaLiceu3

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Decorat original de “La presó de Lleida”

Decorat original de la La presó de Lleida, amb text d’Adrià Gual i música de Jaume Pahissa. L’autor és el decorador i escenògraf Salvador Alarma (1870-1941). Imatge i referència trobades al MAE Centre de Documentacuó i Museu de les Arts Escèniques.
Telo_preso_de_lleida

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’escenografia de “La Princesa Margarida”

Guaiteu què hem descobert: una imatge de l’escenografia de “La Princesa Marguerida“, estrenada al Liceu el 1928.

LaPrincesaMargaridaLiceu

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Concert de l’Orquesta Camerata Bacasis, 9 de juny de 2014

Inici de la gira europea de concerts.
Piano: Efrem García Salinas

Lloc: església de Sant Gaietà
Carrer de Consell de Cent, 293, Barcelona
hora: 18 h

Primera part:
Cançò catalana, piano i orquestra de corda

Segona part:
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Concert per a piano i orquestra nº 19 en fa major, KV 459

2014-06_Camerata_bacasis

Publicat dins de General | Deixa un comentari