El músic Jaume Pahissa

Pahissa, Jaime; span.Komponist und Dirigent; Barcelona 7.10.1880Les generacions actuals de Catalunya no coneixen un dels músics més importants de aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt minsa i les seves obres operístiques i simfòniques més rellevants no s’han programat en els nostres principals teatres.

Jaume Pahissa i Jo va néixer a Barcelona el 8 d’octubre de 1880, fill de Jaume Pahissa i Laporta, un gran pintor paisatgista, contemporani d’Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ramon Casas. Després d’estudiar uns anys d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, els seus interessos van derivar vers la música i buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d’un músic ja consagrat com Enric Morera.

Aviat, el jove Pahissa se submergí en el bullent moviment modernista barceloní i en els locals que freqüentaven els artistes amics del seu pare, com Els Quatre Gats o La Punyalada.

També freqüentava l’Ateneu Barcelonès, on passava el temps jugant a escacs, concedint entrevistes als periodistes, escrivint els seus articles com a crític musical de La Publicitat i compartint tertúlies amb artistes i intel·lectuals —abans i desprès de les seves actuacions al Liceu i el Palau de la Música Catalana— fins a la matinada.

Els seus amics i col·legues eren els artistes i pensadors de l’època, com el músic Enric Granados, el filòsof Eugeni d’Ors, el violoncel·lista Pau Casals, el músic Manuel de Falla, el pensador Pompeu Gener, l’escenògraf Rafel Moragues, el músic Enric Morera, l’actriu Margarida Xirgu i la cantant Conxita Badia, entre mols altres.

Al mateix temps componia les seves primeres obres simfòniques operístiques i de càmera.

L’any 1906, a l’edat de 26 anys, va dirigir un concert al Teatre Novetats amb un programa integrat exclusivament per obres seves.

novetats

Aquell mateix any s’estrenà l’opera La presó de Lleida. En aquesta obra ja es començaven a percebre les seves inquietuds per experimentar amb noves tècniques de composició. Això va dividir les opinions de la premsa, els personatges de la intel·lectualitat i els representants del món musical més conservador.

Lluny d’acovardir-se per la polèmica, Pahissa, un esperit lliure i independent, seguia la seva trajectòria d’èxits. Al mateix temps, era crític musical a La publicitat.

La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, així com les tendències de modernitat en el món musical internacional, van portar Pahissa a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de la “dissonància pura”, el qual va aplicar a la seva obra Suite intertonal i a diverses obres simfòniques.

La seva vida bohèmia, alimentada per la fama, va fer un canvi radical en casar-se als 49 anys amb Montserrat Campà, 21 anys més jove, i l’arribada de tres fills. La necessitat de mantenir una família el va portar a acceptar, el 1933, la càtedra de Cultura General i Estètica Musical al Conservatori del Liceu.

Al mateix temps, estava progressant la guerra civil que arribava a Catalunya. Considerant que les seves idees polítiques eren ben conegudes, és a dir, que simpatitzava amb la República, Pahissa va aprofitar un contracte per actuar a Radio El Mundo de Buenos Aires per fugir de la guerra i la possibilitat de ser represaliat.

quatre_buenos_aires

Montserrat Campà, l’esposa del compositor, amb els seus fills M. Eulàlia, Ricard i Jaume, poc temps després d’arribar a l’Argentina.

Aleshores tenia 57 anys i la necessitat de començar una nova etapa en un país molt llunyà de la seva terra. El que en principi semblava un viatge d’un any o dos fins que acabés la guerra, es va convertir en un exili fins a la seva mort el 1969

Precedit per la seva fama com a músic avantguardista, a l’Argentina es dedicà a la direcció de concerts i a la docència. Paral·lelament, va desenvolupar una intensa activitat literària. Els seus llibres sobre música (Grandes problemas de la Música i Espíritu y cuerpo de la música) contenen una profunda reflexió sobre l’essència musical.

D’altra banda, Ricordi Americana li encarregà la biografia de Manuel de Falla, que també estava exiliat a l’Argentina. El llibre és el resultat de llargues entrevistes de Jaume Pahissa amb el compositor andalús a la seva residència de Córdoba (Argentina).

La seva producció musical va continuar, però dedicada sobretot a obres de càmera, cant i piano i orquestracions d’altres autors per encàrrec.

M. Eulàlia Pahissa Campà

Eulalia_Museu_Mares

Eulàlia Pahissa Campà, filla del compositor, al costat del bust del seu pare, obra de Frederic Marès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s