Ha mort el mestre Pahissa

Article dedicat a Jaume Pahissa en ocasió de la seva mort, el 27 d’octubre de 1969. (“Ressorgiment”, revista editada a Buenos Aires, novembre de 1969.)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jaume Pahissa, músic català

Article sobre Jaume Pahissa, signat per E. Molero i Pujós, publicat a la revista “Presència” del 8 de novembre de 1969.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La mort a Buenos Aires el 1969

Notícia de la mort de Jaume Pahissa a Buenos Aires (“La Vanguardia”, 29 d’octubre de 1969).

1969-29Oct-Vanguardia

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La vida comienza a los ochenta

Entrevista signada per Oriol de Montsant apareguda a “La Vanguardia” de 23 de febrer de 1989.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Caricatura de Bagaria

Fragment d’un article de Josep Pla, dedicat al dibuixant i caricaturista Lluís Bagaria, publicat a la revista “Destino” el 27 d’abril de 1963. S’hi reproduïa una de les caricatures que va fer del mestre Jaume Pahissa.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Wagner, a Barcelona. Article a “La Vanguardia”, 24 de febrer 1963

“Wagner, a Barcelona”, article sobre la relació de wagnerianisme i modernisme a la Barcelona del començament del segle XX, l’esdeveniment que va representar la representació de Parsifal al Liceu i com van saber resoldre Jaume Pahissa i Rafael Moragas els problemes per aconseguir produir la vibració sonora de les campanes del temple de Sant Grial (“La Vanguardia”, 24 de febrer de 1963).

1963_24febrer_LaVanguardia

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Audició de la Banda Municipal al Palau de la Música, 1962

Programa de l’audició de la Banda Municipal de Barcelona al Palau de la Música, el 23 de desembre de 1962. La direcció va anar a càrrec de Joan Pich Santasusana.

Una de les peces que s’hi van interpretar va ser la “Dansa dels fallaires” de Canigó, de Jaume Pahissa. Al programa s’anunciava així:

“En los alrededores de la ermita de San Martín del Canigó hay una gran multitud de jóvenes, pastores, rúsicos y caballeros. Los guardabosques del Pirineo también acuden a la fiesta. Un gaitero canta la siguiente canción:

‘Mireu! del Canigó són els fallaires
que dansen, fent cotejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantàstics voltegen
i de mà en mà tirades, espurnegen
de bruixes i dimonis com estrafent un joc.’”

1962_Palau1 1962_Palau2 1962_Palau3 1962_Palau4

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La polèmica data de naixement de Maria Barrientos

Carta que el mestre Pahissa va enviar a “La Vanguardia” sobre una confusió en la data de naixement de Maria Barrientos (“La Vanguardia”, 16 d’agost de 1961). Segons Jaume Pahissa:

“María Barrientos nació el mismo día en que yo vine al mundo: el 6 de octubre de 1880. Y no en el estanco de la calle de Aribau esquina a Diputación —donde realmente nació la otra famosa cantante, Elvira de Hidalgo— sino en un estanco de la calle de Tamarit, frente á la casa de esta misma calle donde nací yo. El padre de María era del cuerpo de carabineros; retirado. A estos elementos, en aquella época, eran a los que, generalmente, se les adjudicaba la administración de estos establecimientos de venta de timbres y de tabaco, los estancos. Como que en aquellos lejanos días, el barrio aquel era, aún, poco poblado —se estaba construyendo, entonces, el adjunto mercado de San Antonio— la gente se conocía y se sabían las novedades que ocurrían en las casas vecinas. Por esto se comentó que al nacer una niña en el estanco nacía, también, un niño en la casa de enírente. El caso lo oí repetir muchas veces a mis padres.
Al poco tiempo, la familia Barrientos se trasladó al estanco de la calle de Aribau, de donde proviene la creencia de que la niña María naciera en el nuevo estanco.
También nosotros abandonamos la calle de Tamarit para- trasladarnos al número 12 de la Ronda de la Universidad. Era yo tan pequeño que no tengo memoria de la casa en que nací. En ésta, después vivió el célebre actor José Sampere —padre de la aplaudida Mary Sampere— que en sus principios cantaba de barítono, y como tal estrenó mi primera obra escénica “La Presó de Lleida” en el desaparecido Teatro Principal.”

1961_LäVanguardia

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La visita de Josep Pla a Buenos Aires el 1958. Article a “Destino”

(“Jaime Pahissa”. Publicat a la secció “Calendario sin fechas” de la revista “Destino”, el març de 1958)

Josep Pla va visitar Jaume Pahissa a Buenos Aires. Hem rescatat l’article que l’escriptor va publicar a “Destino”. Pahissa, per a Pla, encaixava en la definició que ell va fer del “català expatriat”: un animal que s’enyora, afectat per la malenconia de la distància.
Pla va parlar amb Pahissa de moltes coses: de la seva amistat amb Francesc Pujols, de com va arribar a Buenos Aires amb el contracte per Radio El Mundo i el Teatro Colón, al 1937. De la seva coneixença amb Falla, dels seus llibres teòrics. I també dels seus fills: Jaume, aleshores ja una figura de la química nuclear; Ricard, a punt d’esdevenir arquitecte; i de Maria Eulàlia, “bonica i intel·ligent”, que estudiava aleshores a la facultat de Filosofia i Lletres a la universitat de Buenos Aires.

1958_març_Destino

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Enrique Granados en Gerona

Article que recorda les dues ocasions, en 1905 i en 1907, en què el músic va visitar Girona, el segon cop com a president del jurat del concurs musical de la casa Sobrequés. Jaume Pahissa era un dels membres del jurat. signat per José Grahit y Grau, escrit en ocasió de l’aniversari de la mort de Granados. Publicat a “Los sitios de Gerona” el 10 de març de 1957.

Publicat dins de General | Deixa un comentari