“Els cabells llargs”, article d’Adrià Gual

“Els cabells llargs”. Article d’Adrià Gual publicat a “D’ací d’allà” de l’1 de maig de 1925.
(Font: Papersvells.)

Descripció de l’ambient intel·lectual i artístic de la Barcelona de començament del segle XX. De Jaume Pahissa, diu: “ era un home conviccions arrelades i ho demostrava amb l’exuberància de la seva cabellera negríssima”. I continua descrivint el que va passar quan, al 1903, es va representar “Èdip rei”, en el marc del Teatre Íntim, amb música de Jaume Pahissa, que també va intervenir en la representació com a Sacerdot de Tebas: “Col·laboraren a la representació de l’Edip Rei al Teatre Novetats, aquella representació que tants records i tantes enyorances desvetlla en la meva memòria. No hi feia un paper de primer rengle; feia de cor; però fer de cor en una tragèdia de Sòfocles o d’Eurípides és tant com fer de protagonista en moltes tragèdies modernes. Acabada la representació, com era de llei, En Pahissa va retirar-se a la seva cambreta per llevar-se els arreaments grecs i revestir la indumentària de començos del segle XX. Vosaltres sabreu ―ho sabreu si heu intervingut en coses de teatre i si no ho ignoràreu i jo us ho contaré―, vosaltres sabreu, dic, que els perruquers són gent summament malfiada ―i amb raó. Tot just acaba el drama, la tragèdia o la comèdia si no ha d’ésser represa l’endemà, cuiten a passar pels camerinos recollint les seves perruques que altrament poden esgarriar-se i no reaparèixer mai més. Doncs, heus ací que acabat l’Edip Rei, el perruquer que ens havia llogat les perruques corria de cambreta en cambreta, estirant la perruca d’aquells nobles testimonis de la reial tragèdia… No esperava pas que cada comparsa les hi donés; el perruquer, amb una llestesa professional, anava despullant llurs caps sense demanar-los permís… En Pahissa seia davant el mirallet del seu camerino, i amb ajut de vaselina es llevava la caracterització de sobte, sent que una mà decidida li engrapa els cabells de sobre el front i estira amb força… Va llençar un ai! Que va deturar l’empenta del perruquer i li va permetre d’adunar-se que aquella perruca no era llogada, sinó de propietat.”

Pahissa va compondre les parts musicals de la tragèdia de Sòfocles, unes il·lustracions musicals breus per a dues arpes i cor masculí. També va col·laborar en la traducció del text.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s