Un article signat per signat per Joan Oller Xaus ha deixat testimoni d’un lament per la desaparició, al 1907, del vell teatre Tívoli i, com a conseqüència, del Teatre Líric Catalá, i de la manca d’interès per la música d’autors catalans per part del públic que omplia el Liceu durant la dècada dels anys 20 del segle passat. Aquella “gente bien”,  aquella burgesia esnob que va retratar tan bé Santiago Rusiñol (Gente bien, 1917) o Josep M. de Sagarra (Vida privada, 1932) va provocar que les obres de Mané, Pedrell, Morera i Pahissa deixessin de programar-se al Liceu (18 d’octubre de 1922, L’intransigent).