Dos sonets de Jaume Pahissa publicats a “Pèl & Ploma”, agost de 1901.
A unes mans blanques
Mans hermoses de verge bizantina,
mans oloroses com jardins de roses
d’olors suaus i alenades lluminoses
com clarors de l’estrella vespertina.
Mans de real majestat, d’aurea regina
ignorada en riveres silencioses,
mans que brillen per sobre de les coses
com per sobre’l mar blau vela llatina.
Qui no os creuría nau de proa fina
navegant á les platjes amoroses!
Mes ai, que sempre os veig, mans adorables,
en les hores nocturnes de mas fevres.
rigidament esteses é implacables
senyalantme’l camí de les tenebres.
Divendres Sant
El temple de ma vida es endolat
qu’arribal Sant Divendres Dolorós:
sento cantari am tó salmodiós
un cántic funeral, i veis tancat
per ma invisible,’l vell missal sagrat,
guiador del ritual misteriós
de l’existencia;’ls finestrals s’han dos;
nit corona’ls arcs de fosquetat.
Sols al fons d’un altar Ilúu moribonda
la flama de la Ilántia del amor,
cuán, una Dama de negror profonda
entra, i s’apaga la final claror.
El buid, la por i’l fret omplen la nau.
i la Mort regna en la sinistre pau.
